14 gen. Ensenyar o no la zona de producció en un celler? Una qüestió de criteri, relat i experiència
Una de les preguntes recurrents en l’enoturisme contemporani és aparentment senzilla: cal ensenyar la zona de producció d’un celler (tines, botes, maquinària) durant la visita? La resposta, però, no és ni binària ni universal. Depèn del projecte, del relat, del perfil del visitant i —sobretot— del criteri professional de qui obre les portes del celler.
Al Celler Devinssi, aquesta pregunta ens acompanya des de fa temps. No pas com un dubte, sinó com una decisió conscient. Les nostres experiències enoturístiques prioritzen la vinya, el paisatge i el tast, fins al punt que la visita a l’obrador o a la zona de producció ni tan sols apareix enunciada al web. No és un oblit, ni una mancança: és una tria.
La vinya i el tast com a eix de l’experiència
Som un celler petit, artesanal, al Priorat. Treballem amb vinyes concretes, amb una identitat molt vinculada al territori, al sòl, al clima i a les persones. Per això, quan rebem visitants, ens interessa posar el focus allà on comença realment el vi: a la vinya. És en aquest espai on es pot explicar el perquè de tot plegat, on el relat flueix de manera natural i on el visitant pot connectar emocionalment amb el projecte.
El tast, al seu torn, és el moment de síntesi. És on la paraula es transforma en sensació, on el paisatge esdevé aroma, textura i gust. I també és —molt sovint— un espai de conversa, de preguntes, d’intercanvi d’experiències. No volem convertir aquest moment en un tràmit cronometrat. Preferim que els hostes se sentin còmodes, escoltats, amb marge per expressar-se.
I la zona de producció?
Això no vol dir que la zona de producció no tingui interès. En té, i molt, especialment per a visitants amb formació tècnica, professionals del sector o persones amb un interès molt específic en l’elaboració del vi. En aquests casos, sí que ensenyem el celler, sobretot en visites tècniques, adaptant el discurs i el nivell de detall al perfil del grup.
Tanmateix, també rebem visitants no professionals que ens demanen explícitament “baixar al celler” per veure les botes i les tines. Aquesta petició és absolutament legítima. Però la resposta no pot ser automàtica. La visita té uns límits de temps, l’espai és molt reduït i, sovint, el tast s’allarga perquè la conversa ho demana. Aquí és on entra en joc el criteri professional.
Òbviament, com a guies i com a amfitrions, hauríem de marcar tempos. Però no volem fer-ho amb un cronòmetre a la mà. L’enoturisme, per a nosaltres, no és una cadena de muntatge. És una experiència humana, flexible, viva. I això implica prendre decisions sobre la marxa.
Transparència i alternatives
Per a aquells visitants que ja ens han vingut a veure però no han vist la zona de producció, hem habilitat una alternativa clara: un dossier online amb fotografies del celler, les botes i les tines. Aquest dossier també el tenim físicament damunt la taula de tast, i es pot consultar tranquil·lament mentre es degusten els vins. D’aquesta manera, la informació hi és, però no interfereix necessàriament en el ritme de la visita.
Per als qui teniu previst visitar-nos, el missatge és senzill: sigueu explícits. Si per a vosaltres és important veure la zona de producció, feu-nos-ho saber amb antelació o durant la visita. Això ens ajuda a ajustar expectatives i a gestionar millor el temps.
Al final de cada visita, sempre demanem —d’una manera articulada— retroalimentació sobre l’experiència. Aquest és el moment adient per expressar el desig de veure la producció, encara que sigui només dos minuts (l’espai és realment molt petit), i també per posar sobre la taula altres temes pertinents. Ens interessa escoltar-vos.
Menys procés, més relat
Tot plegat connecta directament amb una reflexió clau del món de l’enoturisme. Al seu llibre Marketing del enoturismo. 12 errores fundamentales, 12 propuestas alternativas, Lluís Tolosa assenyala com a Error 2 el fet de centrar-se excessivament en el procés d’elaboració: explicar amb tot detall processos enològics que poden resultar complexos o poc interessants per al visitant mitjà.
La seva proposta alternativa és clara: contar històries que connectin emocionalment amb els visitants, fent l’experiència més memorable i accessible. Aquesta idea resumeix molt bé la nostra manera d’entendre les visites. No renunciem al rigor ni al coneixement, però els posem al servei d’un relat que tingui sentit per a qui ens visita.
En definitiva, ensenyar o no la zona de producció no és una qüestió de tot o res, sinó de coherència, d’escolta i de respecte pel temps i les expectatives de tothom. I, sobretot, de tenir clar quin tipus d’experiència volem oferir.
No Comments