In memoriam: Josep Roca Benito (1957–2026)

04 març In memoriam: Josep Roca Benito (1957–2026)

Un home senzill que va estimar el Priorat i la seva gent

El 3 de febrer de 2026, ens va deixar Josep Roca Benito, fundador del Celler Devinssi. Tot i que la seva partida ens dol profundament, preferim recordar-lo com ell era: una persona discreta, treballadora, fidel als seus i d’una humilitat que el definia més que qualsevol èxit.

Els seus inicis i una estima sincera pel vi

En Josep va néixer a Sants, Barcelona, l’any 1957, en una família amb memòria de vinya però sense cap celler propi. Allò que va rebre, sobretot, va ser una història, i amb la seva serenitat característica va decidir donar-li continuïtat.

Al llarg dels anys, va treballar en el món del vi amb constància. Va cursar un Màster en Enologia i Viticultura, i va adquirir experiència tant en la distribució com en l’elaboració.

La seva botiga, Taula Selecció, oberta a Sants el 1999, era un espai proper, on ell mateix atenia els clients i recomanava vins sense pretensions, amb aquell punt de passió tranquil·la que el caracteritzava. L’article de Time Out el definia senzillament com “l’amo del celler”, enamorat dels vins del Priorat.

L’arribada al Priorat: treball més que paraules

En Josep no era d’aquells que fan grans discursos. Quan es va sentir atret pel Priorat, no ho va convertir en una gesta, simplement va decidir provar-ho: va comprar unes terres i va començar de zero. Va plantar vinya, va adequar un petit celler a Gratallops i va treballar, sense presses ni soroll.

Les primeres vinyes les va plantar el 2001, i el petit celler —a partir d’antics murs d’un molí d’oli— es va convertir en el seu espai de feina diària. Els vins que va elaborar, com Il·lia, Rocapoll, Mas de les Valls o Cupatge, són fruit d’aquesta actitud: honestos, artesans, sense artifici.

Ell mai va perseguir reconeixements. Si arribaven, bé. Si no, continuava treballant igual.

Un projecte petit, fet amb cura

Devinssi sempre va ser —i continua essent— un celler artesanal. En Josep en valorava precisament això: poder-ho fer tot a mà, conèixer cada racó de vinya i tenir contacte directe amb la gent que visitava el celler.

També tenia una manera particular d’afrontar les dificultats. Quan una mala jugada comercial el va obligar a replantejar-se coses, no es va lamentar: senzillament va optar per crear projectes humils però ben fets, com l’albariño Diviño o el cava Le Jardin de Ma Tante. Cap d’aquests projectes pretenia ser grandiós; volien ser, sobretot, honestos i ben treballats.

La seva manera de ser

Qui el va conèixer sap que el Josep era un home:

• reservat,
• lleial,
• i amb una manera d’estimar la gent sense soroll.

Bevia, sobretot, de les estones al Priorat, del contacte amb la terra i de les converses tranquil·les. Tot i ser una persona de ciutat, a Gratallops hi va trobar un ritme de vida que li esqueia: discret, lent, proper.

També pintava —no per exhibir res, sinó perquè li agradava capturar llum i paisatge—, i li agradava molt cuinar, sobretot quan podia fer-ho sense presses, i sempre arribava al celler amb aquella calma que el feia tan singular.

Un agraïment molt sentit

Des del Celler Devinssi, l’equip volem expressar un agraïment profund i sincer.

Gràcies, Josep:

• per la teva manera humil de fer les coses,
• per la confiança que sempre ens vas donar,
• per haver cregut en un projecte petit i honest,
• i per haver-nos ensenyat que el vi, abans que res, és respecte per la terra i per la gent.

Sabem que no t’agradaven les grans paraules, així que serem breus: gràcies per ser-hi, i per deixar-nos aquest camí traçat amb senzillesa i veritat.

Descansa en pau, Josep.

Seguirem treballant a la teva manera: amb humilitat.